Dies de curro i roses

El dia 22 de febrer, vam començar el dia posant oli a les guies d’una de les persianes de la porta del vestíbul on hi ha el bar i els lavabos. A la propera jornada de treball de diumenge dia 1 a les 11 del matí, es posarà oli a les guies de l’altra persiana.

Ens vam anar repartint tasques i un grup de persones va estar netejant impecablement tot l’accés del vestíbul del bar (situat a l’esquerra de l’entrada principal) i tot el passadís que arriba fins a la Sala Petita i també la mateixa Sala Petita.

En aquestes imatges podeu veure la Sala Petita abans de ser netejada. Com es pot comprovar, es va acumular la Sala Petita de sacs de cartró i cadires mal posades per fer d’obstacle per l’entrenament dels bombers. En aquest enllaç podeu veure fotos del què van fer (http://www.naciodigital.cat/manresainfo/galeria/1140).  slapABANSSALAPARA

També es pot veure com a la part de l’esquerra la moqueta del sostre no hi és. Tot i que al principi pot semblar que està en mal estat, si ens hi fixem bé, podem comprovar com les bigues són ben fermes i no hi ha aluminosi, perquè en aquest indret no s’hi van utilitzar bigues de ciment aluminós. Aquesta sala, tal com bé deia en Josep Mª Morros en una entrevista al Regió7, l’any 1994, que podeu llegir al vestíbul on fem les assembles, per actes fins a un centenar de persones és molt acollidora. L’edifici té molts indrets bonics i ben fets.URALITA4

També es va netejar la sortida d’emURALITA5ergència, que el seu estat abans de dur a terme les tasques que hem fet de recuperació era el de la següent imatge, i encara no ho hem acabat de deixar enllestit, però ha canviat radicalment de cara.

Un altre grup de persones es va dedicar a tapar els degoters i treure molta salpterra que hi havia a la teulada de la Sala Petita. En les següent imatges podem veure el canURALITA7vi que ha experimentat després de les jornades de treball, tanmateix, cal assenyalar que la primera foto correspon a després d’haver tret 5 o 6 sacs de terra de la teulada, és a dir, que encara n’hi havia més de la que s’hi veu. Tota aquesta terra, prové de la malmesa paret del museu, que es va erosionant.

També podeu veure una imatge de la canalera de la Sala Petita, que abans anURAKLITA6ava plena de terra i actualment està sense gens de terra.

Per tant, coURALITA8m podeu veure ja no hi ha degoters a la Sala Petita. Ni a la Sala Gran, on l’únic degoter que hi havia fins fa quatre dies, va ser tapat mitjançant aquesta placa afegida entremig de les dues altres plaques, atès que una placa havia lliscat i havia quedat una zona entremig per on s’hi ficava tota l’aigua.uraslita1

Tot i això, cal remarcar, que és admirable que només hi hagués l’existència d’aquest degoter en tota la Sala, fet que ha contribuït a preservar impecablement les bigues del sostre de la Sala, tècnicament anomenats cavalls, que els podem veure en la següent iuralita3matge.

Per acabar aquesta crònica, us deixem amb una imatge de l’interior de la Sala Ciutat en l’època daurada i dos fotomuntatges que demostren la bellesa de la Sala Ciutat.

Sostre
llums sostre

URALITA9

Esta entrada fue publicada en Croniques, Sala Ciutat. Guarda el enlace permanente.