El cine, la dansa, el teatre, les arts plàstiques, la poesia, la música, el circ, la fotografia,… Són portadores i transmissores d’idees i ideals impregnats del context social i polític del moment. Són re-presentacions d’idees, és a dir, són idees que es presenten “en lloc de” altres idees. Però no només això, també són les que una a una van creant i articulant altres idees. Són creadores d’imaginaris i poc a poc van transformant allò que anomenem cultura, la que ens dona els codis per desxifrar el nostre entorn i relacionar-nos amb ell.
Sabem que els colors, per exemple, no signifiquen el mateix aquí que allà. A Bèlgica vesteixen els nadons masculins de color rosa, i tot i que les lluites feministes estan trencant la dicotomia entre blau i rosa, per nens o nenes, aquí d’entrada pensaríem que el rosa és per les nenes. I es que la mirada no és neutra, la mirada és cultural.
I qui crea aquesta cultura? Qui decideix quina és la cultura que ens envolta i a la que tenim accés? I el més important. Perquè aquesta i no una altra? Que, qui i perquè hi ha darrera de tot plegat?
Aquestes són les qüestions que des de el col·lectiu Recuperem la Sala Ciutat volem revisar.
Ens hem acostumat a pensar que és “normal” el que les institucions o el poder, diu que és “normal”. Però no es així, el concepte “normal” és una construcció al igual que la cultura. És una construcció feta per unes quantes i amb uns objectius molt clars. O es que el fet que sigui més fàcil veure un capítol de “Padre de familia” que un de “Blackmirror” és casual?
Per això és tant important que siguem totes les que autogestionem aquesta cultura. Que siguem totes les que creem cultura, les que decidim quina és la cultura que volem consumir. I sobretot que siguem totes les que hi tinguem accés.
Des de la Sala Ciutat creiem que és vital construir entre totes un espai on tothom pugui intervenir en la cultura, ja sigui creant, programant, exhibint o consumint. Revisant-la i posant-la en entre dit constantment. Perquè volem créixer i volem empoderar-nos juntes, per fer de la nostra vida lloc millor, i deixar a les que venen un món menys fosc.
“-Tu cres que le dejaran ver a Lenon?
-Tu esta loca? Suerte tendrá si lo ve de lejos…
-Pues él está convencido….”
Fragment de la pel·lícula Vivir es facil con los ojos cerrados de David Trueba, 2013.