Arrenquem DIMECRES vinent 27 a les 20:00 h les projeccions setmanals #DimecresDeCine amb la pel·lícula musical Folkbildningsterror.

És una producció feta per activistes de Göteborg i es defineix com un musical socialista, queer, feminista, militant, revolucionari i amb molt odi a l’autoritat, que il·luminarà els vostres cors i ments en els temps obscurs que estem patint.

Podeu veure el tráiler en V.O. aquí.

Amb aquest projecte fílmic encetem #DimecresDeCine, proposta que ens portarà a la sala gran de la Sala Ciutat una sessió de cinema cada dimecres a les 20:00 h, i des d’on intentarem apropar el cine a tothom, perquè «anar al cine deixi de ser un «extra» i es converteixi en una activitat quotidiana, i sobretot, una activitat per compartir.

T’hi esperem!

El mitjà de comunicació l’Apunt parla de la roda de premsa d’avui desprès de tallar la mediació amb l’ajuntament.

Us deixem l’enlaç.

http://apunt.info/index.php/seccions/secciolluitesidrets/184-recuperem-la-sala-ciutat-trenca-la-mediacio-amb-l-ajuntament-i-presenta-un-informe-tecnic-de-ledifici-favorable

El cine, la dansa, el teatre, les arts plàstiques, la poesia, la música, el circ, la fotografia,… Són portadores i transmissores d’idees i ideals impregnats del context social i polític del moment. Són re-presentacions d’idees, és a dir, són idees que es presenten “en lloc de” altres idees. Però no només això, també són les que una a una van creant i articulant altres idees. Són creadores d’imaginaris i poc a poc van transformant allò que anomenem cultura, la que ens dona els codis per desxifrar el nostre entorn i relacionar-nos amb ell.

Sabem que els colors, per exemple, no signifiquen el mateix aquí que allà. A Bèlgica vesteixen els nadons masculins de color rosa, i tot i que les lluites feministes estan trencant la dicotomia entre blau i rosa, per nens o nenes, aquí d’entrada pensaríem que el rosa és per les nenes. I es que la mirada no és neutra, la mirada és cultural.

I qui crea aquesta cultura? Qui decideix quina és la cultura que ens envolta i a la que tenim accés? I el més important. Perquè aquesta i no una altra? Que, qui i perquè hi ha darrera de tot plegat?

Aquestes són les qüestions que des de el col·lectiu Recuperem la Sala Ciutat volem revisar.

Ens hem acostumat a pensar que és “normal” el que les institucions o el poder, diu que és “normal”. Però no es així, el concepte “normal” és una construcció al igual que la cultura. És una construcció feta per unes quantes i amb uns objectius molt clars. O es que el fet que sigui més fàcil veure un capítol de “Padre de familia” que un de “Blackmirror” és casual?

Per això és tant important que siguem totes les que autogestionem aquesta cultura. Que siguem totes les que creem cultura, les que decidim quina és la cultura que volem consumir. I sobretot que siguem totes les que hi tinguem accés.

Des de la Sala Ciutat creiem que és vital construir entre totes un espai on tothom pugui intervenir en la cultura, ja sigui creant, programant, exhibint o consumint. Revisant-la i posant-la en entre dit constantment. Perquè volem créixer i volem empoderar-nos juntes, per fer de la nostra vida lloc millor, i deixar a les que venen un món menys fosc.

“-Tu cres que le dejaran ver a Lenon?

-Tu esta loca? Suerte tendrá si lo ve de lejos…

-Pues él está convencido….”

Fragment de la pel·lícula Vivir es facil con los ojos cerrados de David Trueba, 2013.

COMUNICAT ASSEMBLEA RECUPEREM LA SALA CIUTAT:

El Padrino . Francis Ford Coppola, 1972

L’accés a la cultura és un dret bàsic i fonamental de les persones, no podem deixar que  siguin només les institucions qui escriguin la cultura de totes. Aquella que ens dóna els codis per mirar i entedre el món. Ara molesta que surti un col·lectiu que repensi aquest fet i  a la vegada posi en evidència el model de gestió cultural a Manresa; que majoritàriament destina temps, forçes i recursos a les dues fires anuals (de l’Aixada i Mediterrania) i al gran teatre Kursaal.

Avui l’Ajuntament de Manresa, amb la previsió que l’acte que s’organitza en memòria de l’Ovidi Montllor i amb la participació de Feliu Ventura fos multitudinari, ha precintat la Sala tallant totes les vies de diàleg amb el col·lectiu, que l’únic que estem fent és apostar per recuperar l’espai i crear un projecte cultural obert a la ciutat.

Creiem que aquestes no són maneres, sobretot tenint en compte que ni l’ajuntament ni el col·legi d’advocats de Manresa ens han comunicat que es pretenir precintar la Sala, així doncs, traslladem el taller de musicalitzar poemes a l’Ateneu Popular la Sèquia (19.30h) i convoquem CONCENTRACIÓ en defensa de la Sala Ciutat a la Plaça Major a les 20.30h. Tot seguit, hi haurà concert d’en Feliu Ventura.

Fem una crida a totes les persones que heu trepitjat la Sala Ciutat en algun moment o altre i les que estimeu a la cultura, us movilitzeu en rebuig a l’actuació de l’ajuntament.

Diguem prou a les seves mentides i fem palès que ens preocupa la cultra de la nostra ciutat. Defensem un espai construit amb l’esforç de molts i moltes manresanes i que vol enderrocar Caixa Holding (constructora de CaixaBanc), per ordre de l’Ajuntament de Manresa.  Aposten per una Manresa bonica de cares en fora, nosaltres per una Manresa culturalment viva i per a les manresanes. Quina Manresa vols tu?

Vine avui a donar el teu suport, ens hi juguem alguna cosa més que una Sala.

Juntes podem!! màxima difusió

«Voy a hacerle una oferta que no podrá rechazar». El Padrino . Francis Ford Coppola, 1972